Data de publicació: 12/07/2010
Font: CESICAT
La Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC), conjuntament amb la Universitat Rovira i Virgili i amb la col·laboració del Gabinet Ceres, han dut a terme un estudi sobre la seguretat de la informació a les llars i els ciutadans 2010.
L’estudi ha mesurat una sèrie d’àmbits relacionats amb la seguretat TIC dels usuaris d’Internet. Els resultats demostren que la seguretat TIC dels usuaris de Catalunya pot millorar considerablement. No obstant això, la majoria tenen una competència suficient en seguretat TIC. Els resultats més rellevants indiquen que els usuaris diaris d’Internet tenen, amb diferència, més competència en seguretat TIC i que la franja d’edat de 16 a 34 anys és la que té més elements de seguretat.
Índex de Seguretat dels Usuaris
Per a aquest estudi s’ha utilitzat una metodologia nova. L’equip investigador CRISES de la Universitat Rovira i Virgili ha elaborat l’Índex de Seguretat dels Usuaris en relació a les TIC (ISU TIC) que és un valor numèric, de 0 a 10, que permet mesurar i comparar individus en relació als seus coneixements, procediments i actituds sobre seguretat TIC.
Els àmbits estudiats per elaborar els diferents nivells de l’ISU TIC són la seguretat a l’equip informàtic, la seguretat en l’accés a la informació, la seguretat en l’ús del correu electrònic, les contrasenyes, les xarxes socials i els certificats. En total, s’han analitzat 31 indicadors entre els quals hi ha preguntes que demanen a l'enquestat si coneix el significat pràctic d'HTTPS o si elimina les cookies o galetes de l'ordinador. L'índex ISU TIC permetrà comparar els resultats de properes enquestes i conèixer l’evolució de la seguretat TIC entre els ciutadans i a les llars.
Els enquestats en l’Estudi sobre la seguretat de la informació a les llars i ciutadans 2010 tenen de mitjana un ISU TIC igual a 5,04, un aprovat just en l’escala de 0 a 10. Els usuaris suspenen en l’ús del correu electrònic (4,81), l’accés a la informació (4,53) i l’ús de les xarxes socials (4,11). Per contra, aproven en ús seguretat de l’equip (7,05) i en ús de contrasenyes (6,96).
Resultats més rellevants per àmbits temàtics
Percepció de la seguretat a Internet
El 52,2% dels enquestats afirma que Internet és igual de segura o més segura que el món real. Amb lleugeres diferències, els homes hi confien més que les dones.
Coneixements sobre seguretat TIC
El 54,6% dels enquestats que usen Internet diàriament creuen que estan bastant o molt ben informats sobre seguretat TIC. No obstant això, la meitat dels enquestats opina que els temes de seguretat TIC són cosa d’experts, i a mesura que avança l’edat aquesta percepció es reafirma.
Gairebé 9 de cada 10 enquestats (88,6%) està d’acord amb que els organismes públics han de fer accions per fomentar l’aprenentatge en competències de seguretat TIC.
Seguretat i manteniment dels equips informàtics
El 65,5% dels usuaris diaris d’Internet tenen cura per ells mateixos del manteniment de l’ordinador, tot i que els usuaris setmanals o mensuals ho fan en menor percentatge (35%).
Aquest valor és prou diferent per sexes: un 76,4% dels homes que usen diàriament Internet tenen cura del seu equip, enfront del 44,4% de les dones usuàries. Sobre tecnologia de seguretat, un 70,4% dels enquestats actualitza el seu sistema operatiu automàticament i la pràctica totalitat (94,4%) disposa d’antivirus.
Contrasenyes robustes
Un 53,6% dels usuaris utilitzen contrasenyes robustes i el 81,6% dels enquestats afirma no tenir-les apuntades. La pràctica totalitat dels enquestats (98,6%) no ha donat o no donaria mai la seva contrasenya davant la trucada o un correu electrònic per part d’un servei tècnic o banc.
Seguretat en l’accés a la informació
A mesura que augmenta la freqüència d’us d’Internet, més enquestats coneixen el que són les galetes, tot i que un 20,7% no les esborra mai.
El 75,1% dels enquestats afirma no haver vist mai un segell de qualitat web, i el 80,1% dels enquestats és conscient que descarregant una pel·lícula en una xarxa P2P es pot obtenir pornografia accidentalment.
Seguretat en el correu electrònic
La major part dels enquestats no se’n refien dels correus electrònics sospitosos o de remitents desconeguts (85,2% dels enquestats mai els llegeixen, mentre que un 92,4% dels enquestats mai obren els arxius adjunts). Quant a les cadenes de missatges, el 79,4% dels enquestats d’entre 16 i 24 anys no esborra mai les adreces dels destinataris precedents abans de reenviar el correu. Un 28,2% dels usuaris enquestats declara haver sofert un atac de virus per haver obert un adjunt maliciós. D’aquests, un 89,8% han pres precaucions especials des d’aleshores.
Xarxes socials
Poc més de la meitat dels enquestats (55,5%) declara estar inscrit en com a mínim una xarxa social, mentre que un 59,4% dels enquestats és usuari de missatgeria instantània. Pel que fa a la seguretat en l’ús d’aquests serveis, el 65,4% dels usuaris de xarxes socials o missatgeria instantània enquestats coneixen en persona tots els seus contactes, en aquest sentit, les dones destaquen per sobre dels homes i els de més edat per sobre dels joves.
Un 41,1% dels usuaris de xarxes socials publiquen fotografies on apareixen amics sense demanar-los permís. Un 28,3% dels usuaris de xarxes socials tenen un perfil completament públic, però només el 5,4% publiquen al seu perfil la seva adreça personal i/o telèfon.
Comerç i banca electrònics
Només el 3,3% dels usuaris de comerç i banca electrònics enquestats afirmen haver patit problemes d’ús fraudulent de la seva targeta bancària a través d’Internet.
Certificat digital
Un 29,1% dels enquestats disposa de certificat digital (essent el que conté el DNI electrònic el més comú, amb un 24,4% del total d’enquestats). Tanmateix, un 68,0% dels usuaris amb certificat no l’han usat cap vegada en el darrer any.
Privadesa i TIC
Un 50,4% dels enquestats ha usat Google o les xarxes socials quan s’interessen per una persona. Un 61,3% dels enquestats sap que els cercadors prenen nota de les cerques que els usuaris hi realitzen. Un 71,9% dels enquestats es mostra preocupat per l’ús que els organismes públics i privats puguin fer de la informació sobre l’usuari de què disposen.
Enllaços relacionats
Descarregueu-vos l'estudi sencer des d'aquí
Multimèdia relacionat
Documents relacionats
Més imatges